Aquesta matinada s’ha mort Joana Raspall, poeta que ha dedicat una gran part de la seva obra a escriure poesia per a nens i nenes. Raspall,de Sant Feliu de Llobregat, va fer cent anys el mes de juliol passat i durant aquests últims mesos ha rebut homenatges per part de diferents institucions. A més d’escriptora, Joana Raspall també va ser bibliotecària i va escriure diccionaris. Va ser una dona valenta i compromesa. Durant la guerra civil, va salvar tots els llibres en català de la biblioteca de Vilafranca de Penedès perquè l’exèrcit feixista no els cremés. Els va amagar i els va enviar a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.
Aquest matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Carme Arenas, responsable de l’Any Joana Raspall, que s’ha celebrat enguany, ha dit que el millor homenatge que es pot fer a aquesta fantàstica poeta és llegir alguns dels seus poemes, especialment a les escoles. “És el que a ella li hauria agradat”, ha dit. En aquest enllaç podeu trobar alguns dels seus poemes. I al web de Catalunya Ràdio podeu escoltar una entrevista que li van fer.
Només
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m’omplo d’alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t’aconseguiré.
Tot i passant-hi,
els camins de la vida
no sé on menen.
Se m’encaraven
les penes com lleones;
ara són manses.
La veu se’m nua
i per no lamentar-me’n
encara canto.