26/09/2021

Un interessant article sobre els deures

El diari de l’educació publica una reflexió interessant (vegeu l’article) sobre els deures escolars i la seva funció. “Estem formant la canalla per entendre, reflexionar, qüestionar, modificar aquest món ple de dificultats, insolidaritat i consumisme?” diu la pedagoga Sílvia Moron, investigadora, docent, mare i àvia. Aquí teniu l’article:

Deures escolars i pèrdua de la perspectiva de compromís amb l’educació. (Publicat al blog La Utopia és possible de l’Associació de Mestres Rosa Sensat dins El diari de l’educació)

Fins on arriba la pressió que reben els Equips Directius i els equips per omplir, a vegades contrarellotge, de continguts els programes? Des de quan el resultat final sense tenir en compte el procés s’ ha transformat en el més rellevant? Com se segueix amb atenció i delicadesa l’evolució global d’ una criatura, les seves inseguretats, alegries, frustracions…? Quant de temps s’està dedicant a compartir, acompanyar, conèixer les famílies i les seves circumstàncies?

Redefinim, si us plau, el compromís de l’educació, de l’escola. Quin sentit té organitzar un munt de tasques a fer a les llars quan la majoria de criatures no tenen un adult present o qualificat per determinats continguts.

Com es pacten amb les famílies aquestes tasques, el sentit final (memòria, consolidació, repetició, recerca, lectura…) i com els equips organitzen els famosos deures?

Comparativament amb els països avançats, educativament com estem en tema deures? Diuen que un estudi de la OCDE ens posa en 6,5 hores setmanals, dos per sobre de la mitja, 4,8, i que els resultats no justifiquen aquesta proposta. (Cuadernos de Pedagogía,461, Nov.2015).

I què hem de dir de com s’augmenten les desigualtats quan les famílies ni saben ni poden ajudar els seus fills i filles, no tenen la tecnologia (ordinadors, connexions, impressores), no saben altres idiomes o no estan presents per horaris laborals?

Molts interrogants. A canvi, estem formant a la canalla per entendre, reflexionar, qüestionar, modificar aquest món ple de desigualtats, insolidaritat i consumisme?

Ah! però els deures són sagrats, oi?

L’article s’ha publicat al blog La Utopia és possible de l’Associació de Mestres Rosa Sensat dins El diari de l’educació.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies